Hi ha tres esfigmomanòmetres d’ús comú: l’esfigmomanòmetre de mercuri (esfigmomanòmetre de mercuri, esfigmomanòmetre de maneguet), l’esfigmomanòmetre de baròmetre i l’esfigmomanòmetre electrònic.
El millor és triar un tensiòmetre de mercuri per la seva alta precisió i fiabilitat. La quantitat de mercuri ha de ser suficient quan s’utilitza i l’interruptor s’ha d’apagar després d’utilitzar-lo per evitar que el mercuri s’escapi. El comprovador de pressió hauria d’haver rebut formació qualificada.
La precisió del esfigmomanòmetre del baròmetre (també conegut com a esfigmomanòmetre aneroide) no és tan precisa com la del esfigmomanòmetre de la columna de mercuri i, normalment, triga 6 mesos a calibrar-se amb l’esfigmomanòmetre de la columna de mercuri.
Els esfigmomanòmetres electrònics són relativament lleugers, fàcils de transportar i operar. Si s’utilitzen correctament, han de ser tan precisos com els esfigmomanòmetres tradicionals de mercuri. No obstant això, es veu molt afectat per afeccions, com ara el soroll ambiental, el moviment del puny i la fricció, i la pressió arterial mesurada està en error amb la pressió arterial real. Per tant, s’ha de calibrar amb l’esfigmomanòmetre de columna de mercuri amb freqüència. L’estil del puny és el millor, seguit del canell i el de la màniga del dit és el menys recomanable.
